Our social:

miércoles, 4 de enero de 2017

Ítaca: una canción un poema una idea

Hoy me dedico una canción: Itaca, de Lluis Llach. No es la que me gusta más del disco, suelo acompañarme preferentemente con la guitarra Abril 74 o Escriu-me aviat. Encabezaba el disco Viatge a Itaca (1975). Siempre me llamó la atención la prohibición que caía sobre Llach de no repetir en sus recitales dos veces la misma canción. A ver: o lo prohibían del todo o le dejaban actuar tranquilo. Pero eso de impedir hacer bises... ¡no le veo el sentido! Bueno, la dictadura desde luego no la tuvo, o al menos ya no la tenía.

Pues decía que no es de mis canciones preferidas por la música, pero sí por la letra. Llach se basó en el poema original de Cavafis, de una sencillez prosódica poco habitual en la literatura neohelénica, pero con un mensaje que caló bien hondo en la literatura internacional. No sé si algún despistado no lo ha leído, espero que no sea así, pero por si acaso, aquí podéis redimiros, en versión de P. Bádenas (Alianza, 1999), que pese a su academicismo es mi preferida.

Os dejo el texto de la canción, una adaptación de la traducción al catalán de Carles Riba.



I

Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.




Para mí Cavafis es también una época que ya pasó, una canción que compuse que creo que merecía la pena, y un círculo de gente irrepetible pero perdida en la distancia y desdibujada en la memoria.




0 comentarios:

Publicar un comentario